De Castoillonroi a l’Estangento
11-10-8
Per Ignacio, Esther, Jose i Dani
Enguany, els de Castillonroi, hem celebrat la 8ª edició de la Gorrinostreffen. Com cada any ,(menys quan va tenir l’accident) l’Ignacio no ha faltat mai a la cita. I es que el que ell fa te mèrit, no massa gent es capaç de venir com ell des de Castrourdiales faci fred o calor, plogui o nevi i tot només per retrobar-se amb els vells amics, per això compartir les estones i rodar amb ell es una cosa molt especial per a mi. I es que de vegades lo important no es la ruta en si, sinó amb qui fas ruta...
Com ell també va pujar divendres vespre ,entre gots de Lambrusco (tá bó,eh Esther?)vam decidir junt amb l’Esther (Pitu) i el Jose (Expresso), fer un tomb per la Vall Fosca per veure les destrosses que hi han fet amb l’excusa de les pistes d’esquí i pujar al telefèric de l’Estangento. Així que dissabte amb un dia fresc però assolellat ens vam llevar cap a les 8 (alguns abans per error, oi Jose?) i cap a les nou ja hi érem sobre les motos de camí a Saganta complint la tradició de parar a esmorzar en el Portal de Pirineo (també conegut com a Portal de la Simpatia). Amb un bon esmorzar de forquilla i ganivet al pap , ens vam tornar a posar en marxa i xino xano vàrem anar enllaçant totes les corbes dels embassaments de Sopeira i d’Escales fins arribar al Pont de Suert, on vam canviar a la bonica carretera que condueix a la Pobla de Segur, passant per Viu de Llevata,
el Port de Perves i finalment Senterada ,on vam tornar a fer un nou canvi de carreteres. Vam resseguir la carretera passant per bonics paratges i finalment vam arribar al nostre objectiu, l’embassament Estangento.
La cirereta del past챠s ,havia de ser pujar amb el telef챔ric, per챵 sorpresa ,a aquest li hi estan canviant el cable. Quin fiasco!!!
Una mica moixos per el trepidant fracàs, ens vam entretenir mirant l’anar i venir dels submarinistes que es capbussen al llac !?!.
La gana va fer acte de pres챔ncia i entre tots vam decidir anar a dinar a una llesquer챠a de Senterada que coneixien el Jose i la Esther i que va resultar un encert.
Casa Leonardo, (en el creuament de la carretera de Pont de Suert) www.casaleonardo.net
La veritat es que el lloc es mereix si més no la visita per l’ambientació que han fet els seus propietaris, respectant en tot el que han pogut l’estil i el mobiliari de la època del local. Sense adonar-nos, el temps se ens va tirar al damunt ,jo havia de ser a les cinc i quart a Casti i encara havien d’anar a comprar el sopar, ja que també pujaven a la nit l’Hector i la Pilarín. Així que sense perdre temps, vam anar lleugerets fins a Tremp on ells es varen quedar a comprar les viandes i jo vaig haver-me d’emprear a fons per la carretera del Pont de Montanyana per arribar a l’hora a Casti on ja hi eren els companys preparant les coses de Gorrinos.
2 comentarios: